El
referèndum de l’1 d’octubre, tot i que el 90,18% del vots van ser favorables a
que Catalunya sigui un estat independent, segons els Observadors internacionals
que es van convidar, el referèndum no va poder complir (degut a la repressió de
l’estat espanyol) els estàndards internacionals. El mateix dia 1 d’octubre, el
Govern de Catalunya tenia dues opcions, convocar eleccions el mateix dia 1-O
donat que no s’havien pogut donar les garanties necessàries, o bé donar el
resultat per bo, i per tant automàticament iniciar l’aplicació de la Llei de la
Transició. Si el referèndum no va poder complir els estàndards internacionals i
es sabia que no hi hauria reconeixement d’altres Estats, Per què es va voler
fer la declaració?
Penso que
el Govern de Catalunya tenia molt clar que no podria aplicar la Llei de
Transició i es va esperar l’aplicació del 155 i la suspensió de l’autogovern
per entrar en una fase del procés amb l’objectiu doble de:
- Intern: Augmentar la ciutadania convençuda que l’objectiu és la independència
- Extern: Projecció internacional del procés independentista
Des de
l’exili del President Puigdemont i dels consellers, ha servit per augmentar la
projecció del cas català arreu, el fet de reactivar-se les Eurordres ha tornat
a centrar el cas amb el President Puigdemont, i penso que és lògic dins
l’estratègia que estem arrossegant des de l’1-O de maximitzar els costos que es
van i s’estan assumint, i pressionar per defensar que el candidat a la President
de la Generalitat segueix sent el President Puigdemont.
Tot i
això, hem de ser conscients, que les
passades eleccions no es va treure de majoria de vots independentistes, i fins
que no sigui així, posar en marxa la república iniciant la Llei de Transició és
inaplicable, i penso que d’una vegada s’hauria de dir clar.
Si es
revisen les dades estadístiques que elabora la Generalitat des de fa anys, tal
i com vaig avançar a principis del desembre, era molt difícil que els partits
independentistes obtinguessin una majoria de vots a les eleccions del passat 21
de desembre. Per tant, de què estem parlant? Si encara no som capaços de tenir una majoria en vots al Parlament,
ja que és la única manera de moment, de conèixer la voluntat de tots els
catalans, com pensem aplicar la república amb una confrontació total amb l’Estat
espanyol?
Entre l’1-O i el 21-D (tres mesos de despropòsits constants del Govern
Espanyol inclòs la repressió brutal policial de l’1 d’octubre) l’augment de vot independentista va ser
pràcticament nul, i em temo que durant els últims tres mesos (des del 21-D
fins avui) la cosa ha canviat poc.
Les conseqüències judicials de l’1-O serviran per
situar Catalunya a l’agenda de molts països europeus, però tinc molts dubtes
que això permeti augmentar els vots a partits independentistes. Falta recuperar i actualitzar els arguments polítics a
favor de la independència basats en la prosperitat econòmica i política de
Catalunya i el futur negre que ens espera si ens quedem a l'Estat Espanyol.
Em sembla
raonable, que per tal de maximitzar els costos del referèndum de l’1-O els
partits i entitats independentistes estiguin tibant la corda per situar el cas
català al centre del debat a la Unió Europea, però hem de tenir clar, que encara
no tenim la majoria dels vots independentistes, i per tant falta eixamplar els
ciutadans partidaris de la independència. És necessari que es transmeti un full
de ruta clar amb l’objectiu de formar govern estable, donar suport a tots els
implicats en el procés judicial de l’1-O, i actualitzar l’argumentari polític a
favor de la independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada